Quins records!



Comença el compte enrere per les festes: el Nadal, Cap d’Any, els Reis. Dies de bogeria per comprar el últims detalls (sobretot pels que van a última hora com jo), per preparar el àpats, decorar la casa, la taula, posar-se guapa, donar menjar el tió, saber què farem per Cap d’Any. Menjar i més menjar. Regals i més regals.

Dies que tothom es feliç, que es reuneix amb la família, amics, companys de feina i que sembla que sigui els únics dies que es pot fer. No caldria esperar aquests dies per reunir-se i estar content! Durant l’any s’haurien de trobar moments per poder fer el mateix! No trobeu?

Tot i així, m’agrada veure la il·lusió en què ho viuen els més petits. Estan esverats, contents, il·lusionats, nerviosos. Tan innocents! Com donen menjar el tió i queden amb la boca oberta quan s’ho ha menjat tot, el dia que el fan cagar, quan van a esperar els Reis i l’endemà et desperten per anar a mirar el que han portat.  Veure’ls així no té preu!

Llavors es quan em recordo de quan jo era petita. Amb aquella il·lusió amb la que jo i els meus germans també ho vivíem!
Em recordo quan decoràvem la casa fent el pessebre sobre una taula de vidre, sempre quedava súper “xulo”.
El nostre tió era una caixa que a vegades la pintàvem. La cara que se’ns quedava quan el tió es menjava la mandarina o la taronja amb pela i tot! I quan el fèiem cagar! I lo bo que era el sopar? Quins records!
El dinar de Nadal a casa la “iaia”. Però que bé que cuinava!
I què em dieu dels Reis? Amb el fred que feia i nosaltres esperant que passessin per davant per si ens deien alguna cosa o ens donaven caramels. I de seguida cap a sopar i a dormir aviat, no abans sense deixar el plat preparat perquè deixin els regals. Ah! I també deixàvem aigua per si tenien set. L’endemà tots junts anàvem a mirar què ens havien deixat. Quina sorpresa! Quants regals! I a més es el que jo havia demanat! Això si, no podia faltar després la xocolata desfeta per esmorzar. 

Tenir fills tornes a reviure-ho tot una  altre vegada. Et diverteixes, et tornes a il·lusionar. Això si, continuem menjant molt bé, la sogra es qui cuina per Nadal i la meva mare es qui cuina el dia que es fa cagar el tió i no sabeu que bo que es tot el que cuinen! Mmmmm

Per cert, ja heu fet la carta als Reis? Sabeu què demano jo? 

Ser feliç.





Cuideu-vos,

Silvia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada